European Elections

Eleccions al parlament Europeu 25 de Maig

European Elections

Foto de inyucho https://flic.kr/p/6tHTdm CC-BY

Una entrada curteta per recordar que aquest 25 de maig hi ha eleccions al Parlament Europeu.

Web oficial http://www.elections2014.eu/

Independentment de les idees polítiques (tot és política) que tinguis, l’abstenció no la considero una bona opció per canviar res, i per tant penso votar. Per exemple, a Jamaica es van fer unes eleccions el 1983, els contraris al govern van promoure l’abstenció i només va votar un 2,7% de la població, donant per guanyador el partit pel qual protestaven, fantàstic!

Amb 41 partits que es presenten no crec que sigui massa difícil trobar una opció que s’ajusti als teus ideals.

Si no ho teniu clar encara, hi ha algunes enquestes que us poden ajudar a decidir o almenys fer-vos reflexionar sobre les diferents qüestions que es voten a nivell europeu i que són importants per tot, i com es posicionen alguns partits en aquestes qüestions. Jo he trobat aquestes:

Proveu-ho, us ho recomano, reflexioneu una mica sobre les preguntes que és el realment interessant de la política i no tant els partits en bloc, que massa vegades es vota a un partit com a un equip de futbol, amb el cor i no amb el cap.

Tot i que pels resultats, jo penso passar de la racionalitat d’aquestes enquestes que em recomanen UPyD i votar altres opcions menys verinoses, encara no ho tinc decidit però segur que els magentes no hi entren.

Entreu a la viquipèdia i podreu veure totes les candidatures i caps de llista, remeneu i sort!

 

Carta al DiariARA per a que deixin de promoure l’anti-ciència

image

Copio aquí el correu que he enviat al diariARA (sí, m’estic fent molt iaio)

Hola,

Sóc subscriptor del vostre diari des del primer any, del primer moment em va agradar la vostra iniciativa valenta i com aneu provant diferents fórmules. Hi han moltes coses que m’agraden molt del diari, acostuma a haver-hi molta opinió i d’un ventall prou ampli, i també reportatges interessants, una secció de ciència, etc.

Però, avui he llegit el publireportatge sobre la casa sana http://www.ara.cat/premium/Vius-casa-sana_0_1010299024.html i m’han saltat totes les alarmes per què no és el primer cop que promoveu l’anti-ciència:

Geobiòlegs, feu el favor de mirar aquest capítol de Quequicom http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30101 o llegir això sobre els geobiòlegs http://blogs.elcorreo.com/magonia/2013/08/14/lo-que-todo-periodista-deberia-tener-claro-al-hablar-del-peligro-de-las-ondas-de-telefonia-y-de-wi-fi/

Biodinàmica, una altra enganyifa http://www.ara.cat/premium/verdura-biodinamica-vol-salvar-terra_0_1006699323.html com moltes altres, comentat aquí http://uncuartodeambiente.es/10/mentes-abiertas-ciencia-pseudociencia/

Donar credibilitat a les noves formes de consum d’alcohol http://m.ara.cat/premium/societat/Alerta-noves-formes-consum-dalcohol_0_925107569.html#.UlrfgpDoGaw desmentit a http://www.huffingtonpost.es/2013/05/25/el-tampodka-y-el-eyeballing_n_3332309.html

Sobre homeopatia, més anticientifisme http://m.ara.cat/premium/cronica/MANUEL-MATEU-Lobjectiu-lhomeopatia-lautonomia_0_611938814.html#.Ulrgy5DoGaw aquí se’n parla http://naukas.com/2013/07/24/la-homeopatia-solo-para-medicos-en-belgica-y-en-espana/

M’agradaria que us prenguéssiu més seriosament aquests temes, el respecte costa de guanyar i es perd molt fàcilment, en el meu cas em donaré de baixa si feu un altre article d’aquest tipus i no ho corregiu.

Amb “La contra” de la vanguardia passa el mateix, i l’Associació Catalana de Comunicació Científica i altres entitats ja els van fer arribar una carta que us convindria llegir http://www.accc.cat/stuff/carta_LaVanguardia_cat.pdf

Teniu una secció de ciència i alguns valuosos coŀlaboradors (com en Daniel Closa) que podríeu aprofitar i consultar quan vulgueu publicar alguna cosa dubtosa, en sortiríem beneficiats tots i la credibilitat del diari.

Moltes gràcies per escoltar-me i espero continuar llegint-vos durant molt de temps,

Ivan

Actualització: segur que se me n’han degut passar més però avui he vist aquest http://www.ara.cat/premium/societat/JORGEPEREZ-CALVO-millorar-Evita-fruita-tadormiras_0_1021097907.html un altre venedor de fum que barreja conceptes i parla de yin-yan, aliments freds i calents, energies no mesurables, meridians, buff!

Les conspiracions psicologia i internet

Com a vici per distreure’m i posar-me a prova estic fent alguns cursos massius per internet (MOOC), i aprofitaré el blog per penjar algun treball. Ara en faig un d’introducció a la psicologia molt interessant i un treball que em de fer es relacionar algun fet actual amb la psicologia i treure’n alguna conclusió, jo ho he fet sobre les teories de la conspiració que estan tan de moda.

Imatge

(ho he hagut de fer en anglès, com he pogut, més avall ho poso traduït al català)

Nowadays there are an overwhelming amount of conspiracy theories (http://en.wikipedia.org/wiki/Conspiracy_theory), these are explanatory propositions that accuse a person, group or organization of having caused or covered up an event or phenomenon of great social, political or economic impact. We can see examples of conspiracy theories in the Boston bombings, 9/11 attack, Bin Laden, Bildelberg group, vaccination campaigns, H1N1 influenza, AIDS and so on. The majority of this theories are crazy and contradict one another. What seems strange is that those propagating them are rational and educated people. And it is also strange the prevalence of this conspiracies in these times when we have access to high-quality information one-click away with our almost ubiquitous Internet and smart-phones.

In psychology these conspiracy theories are explained by the search for meaning, our mind is very fond in finding patterns and constantly uses post ergo propter hoc fallacy assuming theres is a casual relation in correlated events. The amygdala is a set of neurons located deep in the brain’s temporal lobe, it forms part of the limbic system and perform primary roles in the formation of memories associated with emotional events, the fear activates it. The economic recessions, terrorist attacks and natural disasters cause looming threats but we have very little power over them, so when we are powerless and uncertain the amygdala kick on and jump-starts the rest of the brain into analytical overdrive thus attempting to create a coherent narrative of the events. Once we have made, or have heard, a theory explaining an event it is very difficult to change it because we have a confirmation bias (http://en.wikipedia.org/wiki/Confirmation_bias) and tend to only play attention to the information that confirms our beliefs. There is a backfire effect also and the efforts to debunk inaccurate information can leave people more convinced that the false information is true.

The Internet and social networks make us more exposed to conspiracy theories and also there is an important role of the echo chamber effect, the situation in which our ideas are amplified and reinforced in our social group, this effect can be more extreme in the social networks as we tend to have more relations with similar thinking people (tribalism), so the confirmation bias is reinforced, a perfect receipt to get caught in false theories.

Psychologist have found that a person who believes in one conspiracy theory tends to believe in others, and these theories are more compelling to those with low self-worth, as a way of reacting to uncertainty and powerlessness. These theories make us feel in control but don’t make us so, and the problem is that makes us more likely to withdraw from participation in politics and less likely to take action. These beliefs are a extreme form of cynicism that turn us away from politics and are an ineffective tool to reclaim our access to democracy. They can have dangerous implications like those believing in AIDS conspiracies are less likely to practice protected sex, the parents less likely to get their kids vaccinated, and the less participation in politics can lead to the rise of populism.

So, knowing all this, we have to be aware that simple explanations are useful but in the complex and interrelated world where we are living now this tendency is harmful. Complexity can’t be explained with a few variables. To correct our confirmation bias we have to make the effort to turn on our rational system when we see some information that confirms our beliefs. To get away from the tribalism tendency we need to interact with a large variety of people, with different political and ideological points of view, and the Internet can help us in that. So the conclusion is that we have to make the effort of being rational, because that’s not an out-of-the-box feature of our brain.

________________________________________________________________________

Avui en dia hi ha una aclaparadora quantitat de teories de la conspiració (http://en.wikipedia.org/wiki/Conspiracy_theory), són proposicions explicatives que acusen una persona, grup o organització per haver causat o cobert un esdeveniment o fenomen de gran importància social, impacte polític o econòmic. Podem veure exemples de teories de la conspiració en els atemptats de Boston, els atacs a les torres bessones, Bin Laden, el grup Bildelberg, campanyes de vacunació, la grip A, la SIDA, etc. La major part d’aquestes teories són una bogeria i es contradiuen entre si. El que sembla estrany és que els que les propaguen són gent racional i educada. I també és estrany la prevalença d’aquestes conspiracions en aquests moments en què tenim accés a informació d’alta qualitat a un sol clic de distància gràcies a l’accés a Internet gairebé a tot arreu i els telèfons intel·ligents.

En psicologia aquestes teories de la conspiració s’expliquen per la recerca de sentit, la nostra ment és molt aficionada a la recerca de patrons i constantment fa servir la fal·làcia post ergo propter hoc assumint una relació casual entre esdeveniments correlacionats en el temps. L’amígdala és un conjunt de neurones situades al fons dels lòbuls temporals del cervell, forma part del sistema límbic i realitza funcions principals en la formació de memòries associades amb els esdeveniments emocionals, la por l’activa. Les recessions econòmiques, els atacs terroristes i desastres naturals causen amenaces imminents, però tenim molt poc poder sobre ells, ens deixen amb una gran sensació d’impotència i incertesa i és aleshores que s’activa l’amígdala que provoca que la resta del cervell es posi a analitzar a tota marxa per crear una narrativa coherent dels esdeveniments. Un cop hem fet o hem sentit una teoria que explica un cas que és molt difícil de canviar perquè tenim un biaix de confirmació (http://en.wikipedia.org/wiki/Confirmation_bias) i tendim a fer cas només a la informació que confirma les nostres creences. També hi ha un efecte contraproduent que fa que els esforços per desacreditar la informació incorrecta poden deixar a les persones més convençudes que abans que la informació falsa és certa. Internet i les xarxes socials ens exposen més a les teories de la conspiració i també hi ha un paper important de l’efecte càmera d’eco, situació que fa que les nostres idees s’amplifiquin i es reforcin dins el nostre grup social, aquest efecte pot ser més extrem en les xarxes socials ja que tendim a tenir més relacions amb gent de pensament similars (tribalisme), per la qual cosa el biaix de confirmació és reforçat, una recepta perfecta per quedar atrapats en falses teories. Els psicòleg han trobat que una persona que creu en una teoria conspirativa tendeix a creure en els altres, i aquestes teories són més atractives per les persones amb baixa autoestima, com una manera de reaccionar a la incertesa i la impotència. Aquestes teories ens fan sentir que tenim el control, quan no és cert, i el problema és que ens fa més propensos a deixar de participar en la política i menys propensos a prendre mesures. Aquestes creences són una forma extrema de cinisme que ens van apartant de la política i són una eina gens efectiva per a recuperar l’accés a la democràcia. Poden tenir conseqüències perilloses, com els que creuen en conspiracions contra la SIDA són menys propensos a practicar sexe segur, els pares que no vacunen els seus fills, i la menor participació en la política que pot conduir a nivells més elevats de populisme. Així que, sabent tot això, hem de ser conscients que, tot i que les explicacions simples són útils, en el món complex i interrelacionat en el qual estem vivint aquesta tendència és perjudicial. La complexitat no es pot explicar amb unes poques variables. Per corregir el biaix de confirmació hem de fer l’esforç d’activar el nostre sistema racional quan veiem alguna informació que confirma les nostres creences. Per allunyar-nos de la tendència al tribalisme cal que ens relacionem amb una major varietat de persones que tinguin diferents punts de vista polítics i ideològics, i l’Internet ens pot ajudar en això. Així que la conclusió és que hem de fer l’esforç de ser racionals, ja que aquesta no és una propietat intrínseca del nostre cervell.

Les vacunes i els antibiòtics em van portar a Mart (microrelat)

Mars_atmosphere

Imatge de l’atmosfera de Mart, extreta de la wikipedia

Fa un temps vaig participar en el concurs de relats Inspiraciència on es tractava de fer un relat curt inspirat en temàtica científica. És el primer relat que escric des de l’adolescència, no he guanyat res però he estat dels finalistes i va ser divertit participar, i com que és meu el poso al meu blog per si més endavant en vull fer la novel·la 😛

SPOILER: La temàtica està inspirada en els problemes que van sorgint per gent que no es vol vacunar i també per l’abús que s’ha fet d’antibiòtics de manera que sorgeixen organismes resistents: si perdem la batalla contra els microorganismes no ens quedarà altra que extingir-nos o aprofitar i fugir a Mart. Així que barrejant això amb una mica de societat distòpica paranoica he parit aquesta història, i sense més preàmbuls:

Les vacunes i els antibiòtics em van portar a Mart

Baixo a jugar al carrer, tinc la màscara antigàs bastant atrotinada però tant hi fa, no crec que serveixi per a res. Els pares me la fan posar per què si no els poden multar, ara estan molt vigilats, sobretot des de que els meus dos germans van agafar la infecció i els van trobar les medicines homeopàtiques a la butxaca. Ara estan prohibides i vigilen molt de prop a tots els sospitosos. Encara em fa mal el braç per les punxades.

A la colla cada cop som menys, abans érem 5 equips, cadascú amb els seus onze jugadors i reserves. Ara hem passat a jugar a futbol sala i tan sols som dos equips. Tenen més sort els nens que són a l’Illa, cada cop són més ells, als meus germans també els hi han portat, jo també hi vull anar però no em deixen.

Decidim jugar el partit a la consola, d’aquesta manera som més gent ja que poden participar els de l’Illa. La partida és divertida, però no té emoció: sempre guanyem. Els contrincants no aguanten gaire estona i constantment estan fent canvis i relleus, els que aguanten més són els de l’equip xarampió i grip, però els de la ràbia i hepatitis no ens duren res.

Tinc set, però totes les fonts estan tancades, diuen que l’aigua no és bona. Ara hem d’anar a l’edifici groc a demanar-ne, és l’única manera, però és una punyeta ja que sempre aprofiten per fer-te proves i moltes vegades no en surts i t’envien a l’Illa.

No hi ha hagut sort avui, en Joan ha donat positiu a la tuberculosi, la Laia al tètanus, en Marc a la verola, i la Ona a la grip. Se’ls enduran a l’Illa, ens trobarem a la propera partida però no serà el mateix.

A mi no m’han trobat res, em donen beure i ara em fan proves d’intel·ligència, m’han dit que si trec una bona puntuació podré anar a Mart!

Tres mesos més tard.

Encara sóc a Mart, crec que ja no tornarem, els més grans ens han explicat que la Terra ja no és habitable pels humans, les malalties infeccioses s’han escampat per tot arreu, tan víriques com bacterianes, diuen que hi havia molta gent sense vacunar i també un excés d’antibiòtics a l’aigua que ha fet els bacteris més resistents. Aquí ens controlen molt totes les medicacions, enyoro els amics i els pares.

A la nit mirem a la Terra, fa un temps que s’hi veuen explosions, fa molt bonic, però els grans ens han dit que estan fent explotar tots els hangars, llançacoets i qualsevol cosa que permetés enviar una nau infectada a Mart, no se la volen jugar.

Espero que tot s’arregli i que aviat puguem tornar.

Viquimarató a les Drassanes de Barcelona

Aquest 16 de març hem participat, en família, a una Viquimarató al Museu Marítim de Barcelona per tal de millorar l’article de les Drassanes de Barcelona.

A més d’aprofitar també per celebrar els 12 anys de la viquipèdia en català.

Recomano moltíssim d’anar a una viquimarató per diverses raons:

  • Els experts del tema o museu et proporcionen una visita guiada amb explicacions en exclusiva i aprens moltíssim
  • Socialitzes amb altres viquipedistes i crees/reforces comunitat
  • Es treballa col·laborativament repartint les tasques
  • Pots consultar als experts sobre el tema per a què et resolguin dubtes sobre l’article i que t’indiquin documentació fiable i de qualitat
  • Pots consultar dubtes més tècnics a altres viquipedistes
  • Pots solucionar dubtes dels més novells (sempre hi haurà qui sabrà més que tu i qui en sabrà menys)
  • Edites l’article i fas les fotos en el mateix lloc (a les drassanes en aquest cas) amb una infraestructura senzilla preparada per l’ocasió que facilita la feina però que no resta res a l’experiència d’estar immers en un museu/lloc interessant
  • Et donen esmorzar i cafè 🙂

M’ha tocat l’honor (era allà 🙂 ) de tallar el pastís.

He editat una part de l’article i les nenes han fet fotos i hem gravat en vídeo per fer un petit reportatge.

També ha vingut la tele, han jugat a fer de reporteres:

 

Aquí sota us deixem els vídeos que han publicat a veure si ens veieu!

TV3

http://www.tv3.cat/videos/4503711/Viquimarato-sobre-les-Drassanes-Reials

BTV

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/03/16/viquipedia-drassanes-sketchcrawl-museu-maritim-viquimarato/

Més fotos de la viquimarató a:

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Drassanes_Reials_de_Barcelona

Bones festes

La cosa està globalment xunga, i el 2013 encara serà més mogudet, però sempre es bo celebrar alguna cosa amb alegria.

Aquest és el vídeo de felicitació de la família que hem fet enguany.

Com sempre ens ho hem passat molt bé fent-ho, ja que el procés és una part important de qualsevol iniciativa, i fet amb pocs mitjans i amb ganes, que això es porta molt ara 😉

Bones festes a tothom

Trangènics; ni sants ni dimonis

Jo també he estat anti-transgènic, he aplaudit alguna crema de camps d’en José Bové, m’he cregut que hi havia una onada de suicidis a la Índia a causa dels mals resultats dels conreus transgènics i la dependència de les llavors. Que aquests gens s’escamparien sense control creant resistències i seria la fi del món (un altra?)

Amb la homeopatia i els antivacunes ja ho tenia molt clar que no tenen cap base i no són més que una creença de societats riques que s’ho poden permetre, capritxos de rics, i que acabaran fent molt de mal.

I amb els anti-transgènics també hi ha el mateix: poques dades, molta desinformació, incongruències, alarmisme, acientifisme i és més un moviment religiós que no pas suportat per dades. I a Europa sembla que s’estan tancant moltes portes a la investigació i a les millores pel rebuig que hi ha als transgènics.

Jo no hi entenc massa del tema, però com parlava en un altra entrada (ui sí, serà que en tinc tantes…) només tenim la ciència i les dades per a tenir informació, i ja us deixo amb unes quanta gent de confiança que sap entendre aquestes dades:

Unes entrades monogràfiques d’en Daniel Closa doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i blocaire a http://ciencia.ara.cat/centpeus/
1. http://centpeus.blogspot.com/2009/11/trangenics-el-plantejament.html 
2. http://centpeus.blogspot.com/2009/11/pero-que-es-un-vegetal-transgenic.html 
3. http://centpeus.blogspot.com/2009/11/les-promeses-dels-transgenics.html 
4. http://centpeus.blogspot.com/2009/11/perills-dels-transgenics.html 
5. http://centpeus.blogspot.com/2009/11/qui-controla-els-transgenics.html

Aquí un extracte del llibre Los productos naturales !Vaya timo! de JM Mulet responent algunes de les qüestions que algun cop ens hem plantejat sobre els transgènics, i rebatent algunes informacions de Greenpeace:

 Los siguientes apartados estarán encabezados por algunos de los mitos que ha difundido Greenpeace y han sido asumidos por otras organizaciones. Asumiré el riesgo de hacer propaganda gratuita si alguien se leyera sólo el encabezado, y utilizaré el texto para aportar información de por qué esas aseveraciones son inexactas, infundadas o falsas.

• Los transgénicos no son seguros. Como acabo de comentar, las dos formas tradicionales de obtener nuevas variedades se basan en el azar, por lo que a ciencia cierta no sabemos exactamente qué cambios ha habido en el genoma, mientras que en una variedad transgénica sabemos exactamente qué cambio se produce y qué podemos esperar. De hecho, con una variedad clásica, de las que podrían utilizarse perfectamente en agricultura ecológica, podría darse el caso de que hubiésemos seleccionado una variedad que acumulara un compuesto tóxico. Es muy improbable, pero se han dado dos casos en variedades de champiñón, y también en una variedad de puerros que acumulaba demasiados psoralenos, por lo que su manipulación producía quemaduras. En un cultivo transgénico, desde el momento en que conocemos sus cambios, y dada la cantidad de pruebas que debe de superar para salir al mercado, es prácticamente imposible.

• Los transgénicos están en manos de grandes empresas que obligan a los agricultores a utilizarlos. Desde que muchas organizaciones ecologistas adoptaron una actitud antitransgénicos han buscado todos los argumentos en contra, y cuando éstos han caído por su propio peso, se han inventado argumentos nuevos (y falsos). El último bulo ha sido decir que ha habido una epidemia de suicidios de agricultores en la India y que ha sido debida a que les habían obligado a comprar transgénicos y no los habían podido pagar. Una voz “autorizada” que ha propagado esta información es el príncipe Carlos de Inglaterra, figura reivindicada por los movimientos antitrangénicos por ser el mayor productor de agricultura ecológica de la Gran Bretaña (¿he dicho ya lo de que la comida ecológica es muy pija?).

El rumor es absolutamente falso. Hubo una ola de suicidios entre los agricultores en la India debido a una agresiva política de expropiaciones por parte del gobierno para hacer autopistas e impulsar el sector industrial. Es verdad que todas las variedades transgénicas que se comercializan pertenecen a grandes empresas, a pesar de que la tecnología transgénica no requiere grandes infraestructuras y es relativamente barata. Actualmente la legislación sobre variedades transgénicas depende de la Unión Europea. Es imposible que se plantee una prohibición total puesto que no hay ningún argumento objetivo en contra de estos cultivos (no son peligrosos para la salud ni para el medio ambiente, y suponen una mejora). Sería como si tuviéramos a un ministro de Sanidad testigo de Jehová y planteara prohibir las transfusiones de sangre en los hospitales argumentando que pueden contagiar enfermedades, o si el ministro de Agricultura fuera musulmán o judío y propusiera prohibir las explotaciones porcinas con la excusa de la triquinosis.

El problema es que la presión política sobre estos cultivos, debida sobre todo a organizaciones del tipo de Greenpeace, es tan fuerte que la estrategia de la Comisión Europea es nadar y guardar la ropa. No puede prohibirlos porque no hay ninguna prueba científica en contra y sí muchas a favor, pero dificulta al máximo el proceso de autorización para ver si así los votantes se conforman. Para conseguir la licencia una nueva variedad de agricultura transgénica debe superar un número exagerado de controles y pruebas. La documentación final que debe presentar puede ocupar unos 15.000 folios, y el proceso cuesta alrededor de 20 millones de euros. Para el consumidor la ventaja es que el producto autorizado es completamente seguro. Si aplicáramos el mismo rigor al resto de productos alimentarios o farmacéuticos, los supermercados, farmacias y herbolarios se quedarían vacíos porque pocos serían capaces de superar las evaluaciones. La contrapartida es que ninguna empresa pequeña puede hacer frente a este carísimo proceso, por lo que se da la paradoja de que la presión de los grupos antitransgénicos ha dejado fuera del mercado a las compañías pequeñas.

 Los transgénicos son malos para la salud y producen alergias. Entre los análisis que se realizan antes de sacar al mercado una variedad transgénica está un exhaustivo estudio de seguridad alimentaria. Ningún transgénico ha producido nunca ningún problema de salud. No obstante, en muchas publicaciones de grupos ecologistas o antitransgénicos se dice que los transgénicos, entre otros males, producen alergias. Esto no deja de ser una absoluta falacia, cuyo origen es fácil de rastrear.

Uno de los problemas nutricionales de los cereales es la falta del aminoácido esencial lisina, que es en cambio muy abundante en frutos secos como el cacahuete. Un 25% de la población mundial se alimenta casi exclusivamente de arroz. Esta población se encuentra entre las más pobres del planeta y presenta enfermedades asociadas a las carencias nutricionales del arroz. Por tanto, crear un arroz rico en lisina supondría una mejora nutricional sustancial. Con este fin se insertó en el arroz el gen que codificaba una proteína rica en lisina del cacahuete, pero no se tuvo en cuenta el elevado potencial alérgeno de esta proteína. En los primeros ensayos en ratones se constató este hecho (el sistema de control es transparente y efectivo), por lo que el proyectó se descartó. El arroz rico en lisina nunca salió al mercado, por lo cual nadie, nunca, ha sufrido una alergia debido al consumo de una planta transgénica. Curiosamente, todos los años mueren miles de personas por alergias alimentarias, generalmente a los frutos secos, el pescado, los mariscos y la piel de algunas frutas como el melocotón. ¿Por qué Greenpeace no pide una prohibición de los alimentos alérgenos? En cambio, piden la prohibición de los transgénicos alegando que producen alergias, dato que es falso. Por no hablar de las intoxicaciones por micotoxinas o por E. coli relacionadas con la agricultura ecológica.

Desde muchos grupos ecologistas se promueven y llevan a cabo sabotajes y destrucciones de invernaderos o terrenos de experimentación de transgénicos. Alegan que son acciones radicales justificadas por el noble fin de proteger la salud y el medio ambiente. A mí también me preocupa la salud de mis paisanos y la ecología, pero no por eso me voy a poner a tirar piedras en la próxima feria de agricultura ecológica. No tengo ninguna intención de iniciar una cruzada para salvar a los adinerados consumidores de verdura orgánica de los coliformes fecales.

• Los transgénicos son malos para el medio ambiente. Argumento falaz donde los haya. Como ya he explicado en otro capítulo, la agricultura siempre es agresiva con el entorno. Algunas de las variedades transgénicas que más éxito han tenido son las que incorporan un gen que confiere resistencia a los herbicidas. Los amantes de la teoría de la conspiración se empeñan en decir que es una forma de ahogar al agricultor, al que obligan a comprar a la vez semillas y herbicida. Este razonamiento, aparentemente contundente en contra de los transgénicos, obvia algunos puntos fundamentales. Los herbicidas se usan en todos los cultivos, sean transgénicos o no. Algunos cultivos herbáceos, como la soja o la remolacha, son muy sensibles a la competencia de las malas hierbas, pero no se puede utilizar herbicidas al principio por que se cargarían el cultivo. La estrategia tradicional consiste en aplicar un pretratamiento con herbicida antes de la siembra, o en las primeras etapas quitar las malas hierbas a mano (con el consiguiente gasto en mano de obra y horas de trabajo), y una vez el cultivo ha crecido lo suficiente, aplicar el herbicida manualmente a ras de suelo para minimizar el impacto sobre el cultivo.

Las variedades tolerantes al herbicida permiten sembrar y aplicar el herbicida de forma automatizada sobre el campo al principio de la germinación, lo que matará todas las malas hierbas y respetará al cultivo. El efecto práctico de estas variedades ha sido que pequeñas explotaciones que no eran rentables pasen a serlo. Un ejemplo práctico es el boom de la economía argentina, que se ha convertido en la principal exportadora de soja a nivel mundial. Otro ejemplo son las variedades que expresan la proteína Bt. Esta proteína proviene de una bacteria y es tóxica para el taladro del maíz y otras plagas. La forma tradicional de luchar contra estas plagas es usar insecticidas. En la agricultura ecológica se espolvorea el cultivo con células vivas de Bacillus thurigensis (Bt). Las variedades transgénicas nos ahorran el tratamiento con insecticida o tener que liberar un organismo vivo fuera de su entorno natural (dos mejoras para el medio ambiente, ¿no?), y que el parásito sólo se vea afectado si ataca el cultivo, no las malas hierbas o cualquier hierba silvestre que crezca en los alrededores (otra mejora, ¿no?).

• Los transgénicos no suponen ninguna ventaja frente a los cultivos tradicionales. Pues los números cantan. En España se cultivan desde hace 15 años y la superficie no deja de crecer. En el mundo la tendencia va en el mismo sentido. Nadie obliga al agricultor a comprar semillas transgénicas… por lo que algo tendrá el agua cuando la bendicen. Y no hablamos ya solamente del beneficio económico para el agricultor, sino de los beneficios sociales.

El arroz, por ejemplo, carece de vitamina A, por lo que las enfermedades relacionadas con el déficit de esta vitamina son endémicas en el Sudeste asiático. Para suplir esta carencia se ha desarrollado el arroz dorado. Esta variedad incorpora los genes que sintetizan la provitamina A, lo que confiere al arroz un peculiar color amarillo-anaranjado. Como se ha desarrollado mediante el esfuerzo conjunto de diferentes universidades y centros de investigación, este arroz está libre de patentes. Pues a pesar de todo, su distribución se está encontrando con la oposición frontal de muchos grupos ecologistas, mas preocupados en propagar su fe que en evitar los estragos del déficit de vitamina A, principalmente la xeroftalmia o ceguera infantil, endémica en el Sudeste asiático.

Una historia similar a la del DDT, donde un infundado pánico a no se sabe qué pesó mucho más que el interés de los beneficiarios, personas que, por supuesto, no vivían en Europa. Sin ir más lejos, en fecha reciente Greenpeace dio comienzo a la campaña “quitad las manos de nuestro arroz”, en el que en su habitual léxico apocalíptico insta a rechazar el arroz transgénico. Con comunicados como éste, Greenpeace demuestra que lo más cerca que ha estado de un campo sembrado ha sido pasando por encima en el avión camino de Copenhague. Leyendo el comunicado queda claro que ignoran que todas las variedades de arroz cultivadas son artificiales, y entre otras falsedades se afirma de forma contundente: “Muchos países han prohibido la experimentación con arroz”. Curiosamente me puse a buscar información sobre los términos y países a los que afecta tal prohibición, pero parece ser que continúan saliendo publicaciones de investigación que hablan sobre el arroz, y no tengo noticia de que ninguno de los centros más activos en mejora genética del arroz (como el IRRI en Filipinas o el IVIA en Valencia) se hayan visto afectado por esa “prohibición”. Dada mi ignorancia consulté directamente a Greenpeace… y sigo esperando la respuesta.

Queda claro que para Greenpeace son más importantes sus preceptos religiosos antitransgénicos que la lucha contra el déficit de vitamina A. Aquí veo un claro ejemplo de no ser consecuentes con sus propios planteamientos. ¿Por qué no inician una campaña contra la insulina? ¿Por qué nunca hemos visto a Greenpeace bloqueando la puerta de un hospital con una pancarta que diga “no a la insulina transgénica”? La insulina sufre los mismos presuntos males de los que acusan al maíz Bt o al arroz dorado: es antinatural, para su elaboración se rompe la barrera entre especies y la comercializan grandes compañías multinacionales. Tal vez porque no tienen ningún socio aquejado de déficit de vitamina A (enfermedad de pobres) pero si diabético (enfermedad de ricos). Como poner la leche para los gatitos en la puerta del vecino…

• Por seguridad, lo mejor es aplicar un principio de precaución y prohibirlos. Nunca en la historia de la humanidad un alimento ha estado sometido a tantos controles como los transgénicos. Por si esto fuera poco, en 16 años de agricultura transgénica no ha habido ni un solo caso de problemas para la salud o el medio ambiente. Algo que no puede decir la agricultura ecológica. Aun así, desde numerosos sectores se exige un “principio de precaución” para prohibir los transgénicos. Este “principio” es una forma amable de invocar algo terrible: “no tengo ninguna prueba científica en contra, no tengo ningún argumento, pero, por si acaso, legislo en contra”. Una aplicación de este principio de precaución fue bombardear a la población civil iraquí (por si había armas de destrucción masiva). La ley debe hacerse basándose en datos científicos sólidos, de otro modo meteremos la pata y pagaremos las consecuencias (nosotros o, lo que es peor, otros). Viendo la actitud de Greenpeace con el arroz dorado queda claro que, mientras las consecuencias sólo se sufran en el Tercer Mundo, a algunas organizaciones les parece bien. Por suerte los niños muertos de África o los niños ciegos de Asia quedan muy lejos de nuestra conciencia.

 Nos meten transgénicos en la comida. Éste es uno de los principales argumentos de los ecologistas más conspiranoicos. Según ellos, no sólo se obliga a los agricultores a comprar semillas más caras sino que nos quieren envenenar a todos metiéndonos comida transgénica sin avisarnos. Como para asustarse. Vamos, que la gente está sufriendo alergias mortales por comer arroz transgénico que venden como arroz para paella. Esto es mentira.

Para empezar, la normativa sobre etiquetado en la Unión Euro-pea es clara. Una vez una variedad supera los numerosísimos controles ya es apta para el consumo, pero deberá advertirlo claramente en el etiquetado. Ningún mayorista se atreve a distribuir harina de maíz transgénico o brotes de soja transgénica o incluso arroz dorado por miedo al rechazo que podría surgir en el consumidor. La práctica totalidad del maíz o soja transgénico que se produce o se importa en España se dedica a piensos y consumo animal. No deja de tener gracia el hecho de que el maíz Bt que se siembra en la cuenca del Ebro se coseche limpio e impoluto y vaya a alimentar cerdos, mientras que el no transgénico, atacado por insectos y hongos a pesar de los tratamientos con fitosanitarios, sea el destinado a la alimentación humana.

Muchas cadenas de distribución de alimentos se han sumado a la campaña de Greenpeace (qué curioso, ahora no dicen nada de las grandes empresas) y a la aberrante normativa expuesta en su guía, por lo que anuncian que entre el control de calidad al que someten sus productos está el control de “contaminación” por transgénicos. Una forma estúpida como otra cualquiera de aumentar costos que finalmente repercuten en el bolsillo del consumidor, puesto que, en el improbable caso de que en algún producto se detectaran trazas de haber sido realizado con una variedad transgénica, esto no tendría ninguna repercusión sobre la salud. Personalmente opino que si lo que quieren es garantizar la seguridad alimentaria de los productos que venden, realicen análisis de la presencia de micotoxinas o de coliformes en los productos de agricultura ecológica.

En aquesta altra entrada també s’hi explaia amb http://www.losproductosnaturales.com/2011/04/plataforma-por-una-andalucia-libre-de.html

Al seu blog hi trobareu més informació http://www.losproductosnaturales.com/

Aquí un article del Nature (en anglès) http://www.nature.com/embor/journal/v13/n6/full/embor201259a.html

I va, per posar algú que els ataca els transgènics podrem esmentar en Josep Pàmies http://joseppamies.wordpress.com/textos-largos/la-bogeria-de-les-llavors-transgeniques/ però si l’entrada més recent que té ens parla de curar amb les mans http://joseppamies.wordpress.com/2012/05/31/manos-que-curan/ doncs la credibilitat pel terra ja.

El que jo cregui o no no és important, les coses es demostren amb dades i en aquest cas els antitransgènics no són massa creïbles, i ja entren dins el camp de les conspiranoies i de la contraportada de la vanguardia http://esceptica.org/2012/06/06/asi-que-has-revolucionado-la-ciencia-oficial/

I estic d’acord en que l’aliment al món està mal distribuït però plantar localment com els nostres rebesavis sí que no acabarà amb la fam al món, ni tan sols tindríem prou terra per cultivar, fet i fet, amb els transgènics es pot aconseguir una agricultura més ecològica, menys contaminant i més assequible per a tota la població.

I sí, jo també tinc un hortet, per gust hi planto alguna cosa però no somio en ser autosuficient ni de lluny.

En fi que aquesta oposició sembla com la dels que s’oposaven a la llum elèctrica, al ferrocarril, a la maquinització, a les patates (sí, ara volem conservar varietats locals catalanes però no fa massa eren el dimoni), a la informatització (encara n’hi han, cada cop menys), a la robòtica (ja començaran a sortir)… que com tota tecnologia pot ser utilitzada amb bons fins o malvats, o neutres, doncs mirem-mos més els fins, és aquí on la política ha d’intervenir per a enfocar les investigacions cap a un major benestar i igualtat entre la gent.

I una última anècdota, quan en Benjamin Franklin va inventar el parallamps els van començar a posar en diferents edificis, però l’esglèsia no hi creia i no en volia, uns anys més tard al comprovar que els llamps cremaven més esglèsies que no d’altres edificis es va rendir a l’evidència i ara ja en porten.