Participació i democràcia real

Sobre la participació

Participació i democràcia real

Dissabte 7 de febrer de 2014 es fa a Olot un punt de trobada sobre Participació i democràcia real, la CUP d’Olot m’ha convindat a parlar de les possibilitats digitals de participació, aprofito per escriure quatre coses aquí per emmarcar el debat.

Participació ciutadana actualment

Text fusilat de http://politikon.es/2013/04/26/escraches-y-participacion-ciudadana/ amb dades relatives a Espanya, en el cas català hi ha més associacionisme però seran bastant similars.

1) Espanya presenta uns nivells d’associacionisme molt baixos en el context europeu. Per exemple, el recent estudi internacional sobre valors de la Fundació BBVA assenyala que la pertinença a associacions se situa en un 29,4%, per sota de la mitjana UE (42,5%), molt per sota de països com Alemanya (60,2%), Països Baixos (79,5%), Suècia (82,8%) o Dinamarca (91,7%), i lleugerament per sobre d’Itàlia (27,8%). Això no és cap novetat; de fet, l’escàs grau d’articulació ciutadana -no en va es venia de quaranta anys de dictadura- va ser probablement un dels motius pels quals, durant la Transició, les elits van optar per un model amb partits forts i un entramat institucional en general bastant opac. Ara bé, si tenim en compte que a Espanya, segons el mateix estudi, també la pertinença a partits polítics i sindicats se situa per sota de la mitjana UE (lleugerament l’afiliació a partits, 2,2 enfront de 2,9%; més clarament la sindicació: 5,0 i 7,6%), ens trobem amb una dinàmica perversa: els partits polítics copen bona part de l’activitat política i social de la nació, però els espanyols participen poc no només al marge d’ells, sinó també en el seu si.

2) Si ens fixem en xifres de participació desglossades per accions, s’intueixen altres trets de la mobilització ciutadana a Espanya. De les accions enumerades en l’estudi, Espanya només es destaca molt clarament sobre la mitjana UE en participació en manifestacions i en vagues. És a dir, accions de caràcter puntual i reactiu. També es mostren lleugerament sobre la mitjana UE en recollides de signatures i cadenes de protesta per SMS o correu electrònic, que constitueixen formes de participació amb escàs compromís i repercussió molt variable. Alhora, el nombre de ciutadans que es posen en contacte amb polítics o institucions és singularment baix (5,5% enfront de la mitjana UE de 10,3%); com també està per sota de la mitjana UE el dels que participen en campanyes de partits polítics o contribueixen al seu finançament.

3) En síntesi, aquestes dades dibuixen un panorama familiar: una ciutadania en general poc articulada i associada, capaç de mobilitzar-se puntualment, sobre tot de manera reactiva, però escassament orientada al compromís i el treball organitzat a mitjà i llarg termini sobre fins ben delimitats. Aquest últim punt mereix atenció. Una característica que no és difícil d’observar en el tercer sector espanyol és una certa tendència a difuminar els objectius en discursos ideològics generals i sovint grandiloqüents, així com la tirada pels plantejaments morals. Aquest tret s’exacerba, com és lògic, en moviments inevitablement vagues i heterogenis com el 15M i les seves derivacions. Més preocupant resulta en el cas de les organitzacions: impedeix -potser voluntàriament- definir objectius concrets, dificulta l’avaluació dels seus resultats i els permet perpetuar-se en una mena de minoria d’edat en què, a canvi d’assegurar-se el suport dels ideològicament afins , l’efectivitat de les seves estratègies queda en segon pla. A més, plantejar els debats en termes morals torpedina qualsevol negociació tant per l’interlocutor com per a la pròpia organització, que es pot veure presa dels seus discursos i marcs.

Algunes consideracions sobre participació extretes del llibre La urna rota:

S’ha d’anar en compte a l’hora d’obrir canals de participació, ja que participarà qui més pot per recursos, per què ho necessita o per interessos. La igualtat de la participació és un dels punts dèbils. Minories organitzades poden tenir més força que les majories difuses. I s’han de buscar maneres de protegir les minories, per exemple, a Califòrnia el 2008 en una votació directa van abolir el dret al matrimoni homosexual, tot i que més tard els tribunals els hi van tombar.

Necessitem una societat civil activa i rica, composada per molts grups d’interès que treballin a tots els nivells econòmics i socials, de manera que per cada proposta que sorgeixi ens assegurem que hi ha una contraproposta amb un nivell similar d’argumentació i eficàcia per traslladar el missatge a l’opinió pública.

Ens hem d’assegurar que una democràcia participativa sigui de tots, i no d’uns pocs.

Tenint en compte que és impossible trobar una solució totalment consensuada per qualsevol problema que es plantegi al conjunt de la societat (de per si diversa i amb interessos diferents). I això és independent del mitjà que utilitzem (eleccions, democràcia representativa, directa, digital).

Què ha de complir una votació

Escrit de Ricardo Galli a https://gallir.wordpress.com/2014/10/30/el-voto-electronico-y-las-elecciones-de-podemos/

Repetim sovint que en un sistema democràtic el vot és universal i que una persona un vot . Cal començar amb un cens que sigui fiable i fer controls perquè no hi hagi suplantació ni vots múltiples. Després cal assegurar que el vot sigui lliure, que no hi hagi coacció o suborn perquè es voti per una de les alternatives, per això el vot és secret, el que implica que puguis votar sense que ningú sàpiga el que votes, i que a posteriori tampoc pugui saber qui va emetre aquest vot (“vot anònim”). Per descomptat, cal evitar que hi hagi frau en el vot: que no es puguin modificar, que no es puguin afegir o eliminar. L’escrutini dels vots també han de tenir requisits estrictes, a més de complir amb les condicions anteriors (que no existeix adulteració), ha de ser ràpid, precís i auditable posteriorment. No s’acaba aquí, hi ha altres requisits, cal oferir igualtat de condicions per a votar tothom que estigui en el cens.

El cens és mantingut per una xarxa que cobreix gairebé qualsevol racó del país, la Policia i ajuntaments (per al “cens” de domicilis). Aquesta lliura a cada persona una targeta identificadora que és obligatòria per fer qualsevol tràmit o contracte en tot el territori del país, que s’identifica amb una foto, les seves dades, el seu domicili legal i un número únic (hi ha uns pocs duplicats). Com es té la base de dades completes s’assigna a cada persona un lloc proper al seu domicili per votar. Es sap quantes persones votaran en cada lloc pel que es posen en marxa les taules amb urnes i persones necessàries per al procés.

Les taules tenen una llista de quines persones poden votar-hi, cada persona pot votar només en una taula. Cada persona es presenta a la taula per dipositar el seu vot en un sobre tancat (el pot portar des de casa o introduir el vot en taules i cabines habilitades) a l’urna de cada taula.

A cada taula hi ha diverses persones nomenades aleatòriament més els enviats dels diferents partits. Aquests verifiquen que la persona sigui la que diu el DNI, verifiquen que estigui a la llista, marquen (en diferents còpies) que DNI ha votat i permeten que la persona introdueixi el sobre en una urna transparent (que facilita el control que no afegeixen o treuen sobres). En aquest moment el vot es comptarà però ja és anònim, no hi haurà manera de rastrejar l’autor.

Quan es tanquen les urnes comença l’escrutini públic, de forma paral·lela a cada taula (el que assegura rapidesa) on almenys hi ha les persones triades a l’atzar més els representants de partits o l’administració. Atès que el vot és físic és molt difícil canviar-lo, caldria canviar la papereta per una altra, en presència de les altres persones, que haurien d’estar totes d’acord (cosa molt improbable). El nombre de vots ha de coincidir amb el nombre de votants apuntats a les llistes. Un cop comptats s’apunten els resultats en formularis ad hoc i aquests s’enviaran juntament amb les paperetes (empaquetats i segellats) a la junta electoral.

Però abans de tancar i segellar un funcionari o persona transmet el recompte d’aquesta taula via telemàtica o telefònica pel que en molt poc temps ja es pot conèixer el resultat de les eleccions. Després aquestes dades són contrastades novament amb les dades apuntades i signades en els formularis.

Al final del procés electoral queden registres físics i amb testimoni de cada pas sobre els vots i qui han votat pel que és possible auditar: recomptar els vots, verificar novament si una persona ha votat o no (però sense poder relacionar-lo amb el seu vot).

PARTICIPACIÓ DIGITAL

De la presentació de Darío Castañé a la IV Jornada Pirata “Els reptes de la democracia a l’Era Digital” (es pot veure i escoltar -molt fluixet- a http://bambuser.com/v/4958759)

Pot la tecnologia regenerar la democràcia?

Problemes actuals en un ajuntament:

  • Opacitat
  • Poca participació ciutadana
  • Clientelisme
  • Vulnerable a pressions (uns pocs gestionen el poder)

La idea és que la tecnologia ens faciliti la participació de tothom, amb dades objectives, debat i amb el mínim cost possible.

Com ho fem? Redistribuint el poder als municipis.

Tornar a apropar la política. Com a pas previ: transparència i participació (molt abans de les eines per votar)

Noves eines: dades debat decisió

Dades: Open Data, Observatori Ciutadà de l’administració (ciutadans fan les auditories amb les dades que facilita l’administració) necessitem que ajuntament faciliti la informació en formats oberts (no pdf) que es puguin tractar amb eines digitals, ha de rendir comptes de forma continua.

Debat: llistes de correu, reddit (fòrum), lumio (fet a Nova Zelanda per al treball intern i arribar a consensos amplis), etherpad (com google docs, per treballar propostes conjuntament). Grups de facebook també pot anar bé per ajuntaments petits o amb pocs recursos.

Decisió: AgoraVoting (eina de votació oberta a tothom, PROGRAMARI LLIURE ús de criptografia permet votació segura anònima i verificable – pots descarregar les butlletes, posa diferents ordinadors de diferents organitzacions a treballar com a apoderats per tenir control que no sigui manipulable), Minshu (democràcia en japonès, permet gestionar el cens, es va confeccionant a mesura que es va votant (complementa Agoravoting), també es pot carregar el cens i va comprovant)

Amb aquestes eines es podria tenir un ajuntament transparent (accés immediat, difusió apartidista), connectat (simplifica interaccions, conscient (queixes, idees, anhels)), resilient (reducció de la corrupció, resistència a pressions – no és fàcil manipular una votació ni pots pressionar a tothom)

Com ho implementem?

Necessitem canals de retroalimentació per la ciutadania: físic i digital, per facilitar el debat i la interacció.

Propostes col·laboratives (posar etherpads públics per ass. veïns i altres) que hi hagin propostes i arguments a favor i en contra i basats en dades.

Decisió: Agora voting podem muntar consultes amb el mínim cost possible.

Aquestes eines ja les tenim, exemples de casos on s’han aplicat:

  • congreso transparente: Baldoví de Compromís-EQUO va cedir el seu vot a la ciutadania a la Llei de transparència
  • multireferèndum: 300 taules físiques + mesa virtual. Comprovar DNI un a un. Física verificava amb Minshu el cens anterior electrònic. https://vota.multireferendum.cat/
  • referèndum real ya: combina Agora+minshu per votar per internet i alhora a les taules, només demanava el DNI
  • Primàries pirates: demanant DNI, però pocs vots
  • Primàries podemos: validació per SMS (no és la millor manera)
  • Confluències municipalistes: guanyem i altres…

Les eines no són perfectes però ja les tenim aquí, Àgora compleix molt bé i la van millorant en base a les experiències que han tingut.

Indra i altres consultores fan programari privatiu i molt car. DNI electrònic no el té gairebé ningú activat i és farragós utilitzar-lo i tenir el lector…

En alguns països es registren per votar, et donen un codi i el pots fer servir.

Estònia ho fan identificant-se amb el mòbil.

Amb el vot electrònic es pot aconseguir com amb el paper: seguretat absoluta no, però que la quantitat de frau no influeixi en el resultat final.

Comptar a mà alçada és més fiable, però perds la privacitat i és el somni de tot petit dictador, poder identificar les persones dissidents.

DEMOCRÀCIA LÍQUIDA

LA DEMOCRÀCIA LÍQUIDA ÉS LA DEMOCRÀCIA DIRECTA AMB DELEGACIÓ DE VOT

En la Democràcia Líquida cada ciutadà té la possibilitat de votar cada decisió i realitzar propostes, però pot cedir el seu vot a un representant per aquelles decisions en les que prefereix no participar.

En una Democràcia Líquida, els ciutadans que desitgen implicar-se en la vida política, poden fer-ho, i els que prefereixen no complicar-se, poden delegar en representants. Cadascú decideix el seu nivell d’implicació a la vida política.

És un sistema en el qual qualsevol ciutadà pot ser representant. Tant sols ha de fer públic el seu vot.

Així mateix, qualsevol ciutadà o grup de ciutadans poden crear un representant virtual, que publicarà la seva intenció de vot en nom del partit polític o corrent d’opinió a la qual representen.

No es necessari esperar 4 anys per canviar de representant. El vot delegat pot recuperar-se en qualsevol moment:

  • per votar una decisió puntual en la qual es vol participar directament
  • per prendre part activa en el parlament virtual, votant en cada decisió
  • per delegar en un altre representant

OPINIONS DE LA TAULA DE PARTICIPACIÓ

Aquest escrit només és un esbós sobre temes per debatre a la jornada, segurament en deixarem, parlarem d’altres i descobrirem noves coses, almenys aquesta és la gràcia d’un debat. Miraré de completar aquesta entrada amb tot el que en tregui de profit de la jornada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s