Terraformant planetes (relat curt)

Prova de relat curt de temàtica científica presentat al concurs inspiraciencia, no ha guanyat res però ha estat divertit, un refregit de pelis de ciència ficció:

Terraformant planetes

The_final_day_of_terraforming

The final day of terraforming, D Mitriy cc-bysa-3.0 https://commons.m.wikimedia.org/wiki/File:The_final_day_of_terraforming.jpg

La tripulació comença a despertar, hem estat en animació suspesa dos-cents anys, el viatge ha estat llarg. Formo part d’una de les trenta expedicions que es van enviar per tal d’explorar nous planetes per a la humanitat.
Anem a TRAPPIST-1, una estrella nana roja coneguda per tenir set planetes orbitant, així tindrem més oportunitats. D’entrada ja es descarta trobar un planeta directament habitable pels humans, és una missió més a llarg termini que consistirà a terraformar el planeta i avisar a la Terra de les condicions d’habitabilitat i quan serà el temps òptim per venir, poden ser centenars o milers d’anys, nosaltres ja no ho veurem ni tornarem a casa, però haurem contribuït a preparar un planeta per albergar la humanitat per quan al nostre ja no hi hagi esperança.
Jo sóc un dels biòlegs de la tripulació, encarregats de les diferents variants d’algues que tenim a la nau, algunes naturals i moltes dissenyades amb trets específics per tal de cobrir totes les possibilitats, la idea és que en alguns planetes podrem trobar una atmosfera amb aigua, nitrogen i diòxid de carboni i que aquestes algues poden transformar en matèria orgànica i de passada reduir la quantitat de diòxid de carboni en el procés.
Ja es veu el sistema estel·lar al qual ens dirigim i comencen a arribar dades sobre l’atmosfera dels planetes. És estrany, l’estrella brilla molt, en cap cas sembla una nana roja, em diuen els companys que el sistema que ens permet saber la nostra posició no funciona temporalment, segurament la intel·ligència artificial que comandava la nau mentre dormíem ens ha desviat a un altre sistema. Ja estava previst, contínuament li arriben lectures dels sensors i ha degut trobar algun altre planeta prometedor.
Arriben les anàlisis de les atmosferes. La del tercer planeta, TRAPPIST-1 «d» si fóssim on ens dirigíem, és molt encoratjadora: té atmosfera, magnetisme, superfície sòlida, aigua, oxigen i matèria orgànica! I molt possiblement vida! El clima és molt calorós i inhabitable, els nivells de diòxid de carboni són alts i deuen fer efecte hivernacle, les meves algues aniran molt bé!
Els sistemes de comunicació funcionen i enviem informes del nostre estat a la Terra però no esperem resposta. TRAPPIST-1 està a 39 anys llum de casa, per tant un missatge tardaria tot aquest temps a arribar-los i el mateix a tornar, no ens quedarem esperant la resposta. Però només hem viatjat durant 200 anys fins que la intel·ligència artificial ens ha despertat, això vol dir que som molt més a prop, però encara prou lluny com perquè passin anys abans no rebre comunicacions.
Arriben les primeres imatges, veiem un clima desèrtic però amb petites clapes de vegetació: vida vegetal! Un moment, això és un edifici, aquestes punxes, aquestes columnes… és la Sagrada Família a Barcelona!

Hem de terraformar la Terra.